diumenge, 16 d’octubre de 2011

Llàgrimes



Fa dos dies vaig llegir aquesta cita d'Isak Dinesen:  
"Tot es cura amb aigua salada: amb suor, amb llàgrimes, o amb la mar".

Aquest cap de setmana ha estat especialment entretengut, de nou he tengut la immensa sort de gaudir de la meravellosa gent que m'envolta. Però (sempre hi ha d'haver un ditxós "però" en les notes a peu de pàgina de la meva vida?), però, dic, hi ha hagut dos moments que m'han fet pensar en les llàgrimes de què parla Dinesen.

Dissabte, a un concert a l'aire lliure, un molt bon concert per cert, durant uns segons, em vaig quedar mirant els infants que corrien entre l'escenari i els seients de la primera fila i, sense gairebé adonar-me'n, em caigueren unes poques llàgrimes. No fou res, de fet no va tenir gaire importància, em caigueren per algú a qui no vaig arribar a conèixer.

Avui diumenge, mentre preparava el dinar amb ma mare, he pensat en la meva padrina, com sempre que tall ceba. No érem de moltes paraules, ella i jo, però amb els anys arribàrem a establir una relació especial. Pensava en els dinars de diumenge, en la gràcia que em feia la manera com ella es concentrava mirant-me mentre jo, esquerrana d'arrel, tallava ceba. Pens en com ens miràvem i, sense dir-nos res, somrèiem, malgrat les llàgrimes que sempre em quèien -i em cauen- per mor de la punyetera ceba.

Isak Dinesen tenia molta raó, les llàgrimes curen, i no tenen perquè ser de dolor ni de pena. Les millors són les que vénen de la memòria, dels records, i del plaer de viure.

PD. Que consti en acta que la culpa de l'empalagós to d'aquest post no la tenc jo, sinó el senyor Michael Nyman, a qui he usat com a banda sonora. (ha colat?).

4 comentaris:

Aineta ha dit...

No, no cola

Xicarandana ha dit...

Catxis... :-)

Barcelona m'enamora ha dit...

Doncs a mi m'agrada llegir posts així, plens de sentiments pastels! ;) El trobo sensible i tendre!!

Peròquèdius! ha dit...

...les llàgrimes son el sobreixidor de l'ànima!