diumenge, 2 d’octubre de 2011

"La sociedad literaria y el pastel de piel de patata de Guernsey"



Un títol extraordinari per a una novel·la extraordinària. Ho dic des d'un punt de vista estrictament subjectiu, és clar. Multitud històries en una que viatgen del passat al present i que s'entrecreuen per correu postal. Té tot el que m'agrada em recordin de tard en tard: superació personal, fermesa d'idees, solidaritat, esperança, bon humor, i més. Una defensa a ultrança de tot allò que de bo té l'espècie humana.

És l'any 1946 i Juliet Ashton, jove escriptora londinenca, cerca -i troba- un tema sobre el qual desenvolupar el seu nou treball i ho fa a un lloc irresistiblement atraient, l'illa de Guernsey, al canal de La Manxa, que patí d'una manera especial la invasió alemanya. Allà es trobarà amb un grup de gent que aconseguí sobreviure i mantenir l'esperit gràcies -de rebot- a la lectura.

Vaig aficar-me en la pell dels personatges i vaig arribar al "the end" ben contenta i amb un somriure als llavis: No puc demanar res més.