dissabte, 3 de setembre de 2011

Albatros



Fa anys, vaig veure un documental sobre l'albatros; record que explicava, entre altres coses, que és un animal que viu molts d'anys i que s'aparella per a tota la vida. Això em va impactar ja que fins aquell dia havia pensat que els animals sempre s'aparellaven seguint la filosofia del "aquí te pillo, aquí te mato". L'albatros em va semblar gairebé humà. Però, clar, era joveneta, ha passat el temps i ara sé que la majoria dels humans no vivim molts anys, de fet ens arrabassen del món massa prest, com alguns animals. També sé que alguns no ens "aparellam" per tota la vida, ni tan sols ho feim per un curt espai de temps, com alguns animals.

On vull arribar amb aquest post? Ni punyetera idea... Només diré que, malgrat alguns no serem mai classificats dins de la categoria d'albatros, hem de tenir ben present que mentres disposem d'ales, d'unes llargues i poderoses ales a les quals encara no els falta cap ploma, ens trobam en unes immillorables condicions per prendre el vol, així que cal que facem que aquest sigui plàcid, interessant, emotiu i engrescador, mentres duri...


2 comentaris:

Barcelona m'enamora ha dit...

M'agrada això de volar, s'intentarà volar tant alt com es pugui i sentir-se lliure com un ocell, s'intentarà.

Bon vol!

Anònim ha dit...

si no el coneixes, hi ha un poema "albatros" de baudelaire -ais sona pedant- preciós.. enca que sone pedant t'ho havia de dir, perquè és preciós...hihi
coralet