dimarts, 30 d’agost de 2011

Molta calor (i III)


Han passat quatre dies des que vaig celebrar els 40 anys. Sí, quaranta. I ho vaig voler compartir amb la família, amb els amics i, perquè no, amb els veïnats, que aquí al camp són molt importants. Des d'aquest dia ha continuat fent molta calor, però he tengut l'oportunitat de poder gaudir de l'altra, la calor del cor. És aquesta escalfor tan agradable que sents quan sents (perdonau la redundància) que importes a algú i quan tens al costat els que t'importen. No hi eren tots, malauradament, però això no ho féu menys emotiu, sinó tot el contrari.

Després de setmanes de nervis, de preparatius, de moments de pànic tipus "on m'he aficat?", fou tot un plaer que la casa se m'omplís de rialles, de suport, d'abraçades, de somriures, de música i de bons sentiments.

Com jo mateixa, la meva vida no és de les millors, però tampoc és de les pitjors: per començar, val el que pesen, en or, les setanta-dues persones que compartiren la vetlada amb mi. Sí, molta calor...

4 comentaris:

maria ha dit...

Felicitats guapa!
Ens seguim llegint.

Aineta ha dit...

72???!!! Ets una valenta. Ara a pels 50. Et farem costat. Una aferrada.

Filadora ha dit...

Moltes felicitats nena! Segur que la casa feia un goig enorme amb tanta gentada!

Malena ha dit...

Jo vaig tenir la gran sort de ser una de les 72 persones afortunades de poder compartir aquests moments amb tu, i ho corrobor, va ser un vespre fantàstic. Sempre he pensat que les persones tenim la quantitat i qualitat d'amics que ens mereixem