diumenge, 14 d’agost de 2011

Lluna d'agost


Ahir em vaig detenir a contemplar-la. Les siluetes de la palmera i el lledoner emmarcaven la lluna, la lluna d'agost. Contra tot pronòstic no em vaig sentir ni sola ni trista. Vaig sentir la seva bellesa. L'ensucrat Dean ho explica millor que jo...:




3 comentaris:

Sr. Tinc ha dit...

Passi's pel meu blog, que hi tinc una lluna semblant! ;-)

maria ha dit...

Que en sabia de cantar...

Malena ha dit...

Ahir vespre mateix durant una passejada nocturna em va cridar l'atenció la lluna, potser tenia un magnetisme especial o potser jo em sentia predisposada a sentir-lo, així i tot la imatge que jo vaig contemplar no era ni de bon tros tan hermosa com la teva fotografia.