dijous, 28 de juliol de 2011

Temps



Em diuen que necessit temps, que m'agafi les coses amb calma, que el que hagi de ser serà, que gaudesqui del que tenc ara, en aquest moment just. I tenen raó. Però en determinats moments em sent incapaç de fer-ho. Estic empapada, impregnada, per allò viscut, com si em cobrís amb una capa llefiscosa que em dificulta els moviments; i tenc el cap ple d'això i de més: de por, por pel que esdevindrà, por de perdre, por d'empitjorar.

I lluit per mantenir el somriure habitual, les bones paraules i una mirada possitiva, i així aconseguesc congelar la por i treure'm la capa llefiscosa, una vegada més.

Temps, sembla que tot sigui qüestió de temps.