diumenge, 3 de juliol de 2011

Camins



És diumenge i tenc una sensació que feia bastants dies, però bastants dies, que no tenia: no he de córrer per anar enlloc. Tampoc no és que no tengui res a fer, només que avui tenc una mica de marge. Per això estic davant l'ordinador, remenant cançons per youtube (estic per incloure aquesta "afició" al currículum). Després m'esperen. Però aquest després no té hora.

Cercava una cançó que ja té uns anys, és molt nyonya però m'agrada perquè pertany a la banda sonora d'un viatge a Sicília en el que menjàrem molta carretera; la dúiem en una bona recopilació de música al cotxe, gravada per una amiga en una cassette.

De casualitat, ha aparescut la que us he penjat aquí dalt. No la coneixia, ni tampoc al grup que la canta. M'ha enganxat. Mai hagués pensat que començaria el matí amb una cançó desconeguda. M'he aixecat amb l'altra al cap i, ja ho veieu, no tenen res a veure. A petita escala, és el que ens passa cada dos per tres a la vida. [petita dosi de filosofia barata, gentilesa de la casa]

1 comentari:

maria ha dit...

Conec aquesta sensació.^-^
La cançó em sona molt, però ara no recordo on la vaig sentir.
Filosofia que fas pensar...