dissabte, 9 de juliol de 2011

De la mà



Aquesta cançó tanca una de les pel·lícules més emotives que he vist els darrers temps. Qui l'ha vista sabrà de quina xerr. Senzilles històries de cada dia, sentiments ben humans i quotidians, vida i mort, alegria i tristesa. En ella m'hi ha fet pensar una curta conversa -sí, la definirem així- que acab de tenir amb algú a qui estim molt. I, amic, t'he de dir que si alguna cosa he après gràcies a tu, és que l'amor i l'estimació van de la mà de la comprensió, ni una passa més envant, ni una passa més enrera... Això ens dóna un cert avantatge, no trobes?

Coses de tenir temps lliure: m'he entretengut cercant la lletra de My way i l'he adaptada al català. Esper no haver-me equivocat massa, però crec que l'essència hi és. Na Nina Simone també hi ajuda, i molt.


-----------------------------------------


My way
El final ja està a prop,
M'enfront al darrer teló.
Amic, ho diré clar,
Xerraré del meu cas, del qual en sé molt.
Vaig tenir una vida satisfactòria,
Vaig recórrer tots i cada un dels camins,
I més, molt més encara.
I ho vaig fer tot a la meva manera.
Tristeses, en vaig tenir
Que no val la pena comentar.
Vaig fer el que calia,
Em vaig assegurar que fós sense privilegis,
Vaig planificar cada etapa programada,

Cada acurada passa donada en el camí.
I més, encara molt més.
I ho vaig fer tot a la meva manera...
Així és, hi va haver moments,
Estic segur que ho saps,
en què vaig donar passes
Més llargues que les meves cames,
Però al final,

Front el dubte,
Em vaig tragar les meves paraules,

Vaig afrontar els fets i em vaig mantenir intacte.
I ho vaig fer tot a la meva manera.

Vaig estimar, riure i sofrir.
Em va tocar guanyar, i també perdre.
I ara, quan les llàgrimes cedeixen,
Em resulta tan entretingut 

Pensar que ho vaig fer tot.
Deixa'm dir-ho, sense timidesa,
"Oh no, oh no, no fou el meu cas,
Jo ho vaig fer tot a la meva manera".

Doncs que és un home, què ha aconseguit?
Si no és fidel a ell mateix, no té res.
Dir les coses que sent realment

I no les paraules de qui s'agenolla.
La meva història mostra que vaig assumir els cops,
I ho vaig fer tot a la meva manera...
Sí..., fou a la meva manera...

2 comentaris:

Filadora ha dit...

Ahir et vaig intentar deixar un comentari, però no hi va haver manera! mecatxis! a veure avui!
et deia que m'havia quedat encuriosida per saber quines són les petites mentides sense importància!

Xicarandana ha dit...

Hola Filadora!
"Petites mentires sense importància" fa referència a la peli del mateix títol, on tots s'estimen molt i a la vegada es menteixen. O sigui, "como la vida misma...". De tota manera, el missatge és possitiu.
Un beso, guapa! Trob a faltar el teu blog...