dimarts, 7 de juny de 2011

Per prescripció facultativa

El millor del dia ha tengut lloc a les 7.30 h del matí, minut amunt, minut avall. Anava per la carretera quan he vist cinc cavalls que jugaven i corrien dins d'una tanca. Cinc cavalls grisos i preciosos. Un segon, dos, com a molt, no ha durat més.

Després, l'arribada a Ciutat, l'entrada a la feina, les cares, unes més agradables -la majoria-, les altres no tant. Papers, papers i més papers. Telèfon i més telèfon. En fi, la rutina de cada dia, amb les mancances habituals.

L'horabaixa, també l'habitual els darrers temps. Però ho ha espatllat una visita al metge. No per a mi, no us preocupeu, ni tampoc res greu, si bé el tema serà una mica pel·liagut.

La puntilla, ara mateix. Descarregava música nova al mòbil per tenir sons frescos a l'hora de fer una passejadeta quan no se m'ha ocorregut altra cosa que mirar el correu de la feina. Beneita, beneita, més que beneita: només m'ha servit per saber amb quin "little marron" començaré el dia demà dematí!

Així que, per auto-prescripció facultativa, m'acab de prendre un tros de pastís de xocolata i acab de donar al play per tercera vegada a aquesta versió en directe de la cançó Excuses dels The Morning Benders, que tant m'agrada. Ja em trob molt millor: un 7 més o manco en una escala de 0 a 10. Gens malament, no ho creieu?

Hala, dioso, me'n vaig a cremar mig pastís mentre escolt què ha descobert darrerament n'Albert Puig.