dilluns, 13 de juny de 2011

Murs



Com diu la cançó, alguns murs cauen, no tots, però alguns murs cauen. És qüestió de saber de quin tipus de mur es tracta: alguns són necessaris, en diuen "estructurals"; altres, en canvi, només serveixen per bloquejar l'aire i la llum.

N'hi ha que semblen indestructibles però, sense cap motiu sòlid, cauen per sempre més. Fins i tot s'esmicolen els fonaments.

D'altres, s'ho veia venir: són tan fins que gairebé es transparenta el que hi ha a l'altra part. Amb aquests, una simple bufada d'aire fresc basta perquè se'n vagin volant. En realitat, ni tan sols podem dir que s'enderroquen.

Els que no cauen, si bé tampoc tenen garantia de permanència infinita (res ho té) tenen un gruix extraordinari, uns fonaments com les arrels d'un queixal ben enganxat a la mandíbula i una altària prou important com perquè els vents gèlids del nord no els esbuquin i, el més important, tampoc no facin malbé el que hi ha a la part d'un mateix.

I no parlem dels murs nous de trinca: on menys et penses, un bon dia, n'apareix un i te n'adones que l'has construït tu mateix, miqueta a miqueta, amb les restes de naufragis, amb nova sava, amb mil i una coses que has agafat -après- d'aquí i d'allà.

2 comentaris:

Vida ha dit...

Llavors els murs s,han de respectar, no queda altra...un beso, Xicarandana.

Sr. Tinc ha dit...

Aplaudeixo el post: de cap a rap! :-)