dimecres, 22 de juny de 2011

Creu i delícia del cor

















Fa tres dies vaig gaudir de La Traviata en viu i en directe. La vaig gaudir amb gairebé tots els sentits. L'oïda, per descomptat: em qued amb el famós brindis (aquí una fotografia que vaig fer d'estrangis, això si, sense flaix) i, sobretot, amb el duet Un di felice, eterea, que us he penjat a sota en versió cinematogràfica. La vista: vestuari, escenografia, actuació general dels intèrprets... Tres hores que passaren màgicament volant.

Només em va fer falta tastar el cava del famós brindis, olorar les aromes del jardí de la casa a la Provença on Violeta i Alfred visqueren el seu fugaç amor i, finalment, passejar per les esponeroses estances dels palaus de París...

2 comentaris:

Filadora ha dit...

Ohhhh! quina enveja!
3 hores guardades al cor! :)

Aineta ha dit...

Jo també vaig gaudir de la mateixa representació. Un vertader aliment per l'esperit!