dissabte, 25 de juny de 2011

Amb ritme suau



Em fa mal tot i estic molt cansada. Ahir vaig fer una cura de repòs de 24 h i no em va bastar. Avui tenc tasca a fer i no puc continuar postposant-la.

Les causes del cansament són vàries. Algunes les tenc identificades, altres no. Algunes són físiques, altres sé que em vénen de l'ànima. Algunes tenen solució, altres no. He comès l'error de donar més importància de la que tenen a determinades circumstàncies (au nines, tornau d'allà d'on heu vengut).

He perdut per les bardisses l'energia que em sostenia. Bé, no és cert que l'hagi perduda. És més bé que l'he emprada per a mil i una coses concentrades en escassos dies i sense donar-me l'opció de gaudir de la meva casa-camp.

Acab de començar la recuperació amb el que tenc a l'abast: un berenar sa, la musiqueta d'aquí dalt, una estoneta de camp i aquestes paraules al blog. Després he de partir, però pens tornar en un grapat d'hores i ja no em mouré del meu redol fins d'aquí a dos dies. Tendré paciència i aniré tira-tira, amb bones: sí, definitivament el ritme suau d'aquesta cançó és el que necessit, malgrat la tristesa que desprèn.

2 comentaris:

L'EXORCISTA ha dit...

Estimada Xicarandana,
les coses més simples, les més senzilles, són les que més ens recuperen el cos i l'ànima. Una simple abraçada fa que tot es vegi d'una altra manera.
Descansa i frueix de les coses naturals i senzilles, del que és autèntic.
Un petó!

Xicarandana ha dit...

Completament d'acord i, sí, això és el que pens fer, amic Exorcista!
Salut!