diumenge, 8 de maig de 2011

"... y así vivo yo"



Una nova cançó gentilesa del Delicatessen d'Icat Fm, per variar. No sé què faria sense ells, la veritat. La banda sonora d'aquest cap de setmana s'ha compost íntegrament dels darrers podcasts i ni així he aconseguit llevar-me els nervis que em roseguen.

He aprofitat, i bé, aquests dies, no tenc queixa, bé, sí que en tenc una: se m'ha cascat una arrecada que m'agrada molt. Però anem a allò possitiu: he gaudit de bona companyia amb qui he rigut i he conversat; he cuinat i he menjat de gust; he dormit prou (si bé mai és suficient); he adesat la casa (don un aprovat rascat a la neteja, tot un èxit). No hi ha hagut marge ni per als arbres ni per al jardí, però no ho puc abarcar tot, ho tenc ben assumit, per a ells tendré casi tots els horabaixes de la setmana entrant.

I malgrat tot, els nervis m'han continuat, em continuen, rosegant. Imagin que és perquè encara no els he donat forma, no sé exactament d'on vénen ni perquè són aquí, si bé començ a tenir certes sospites. És un neguit suau, gairebé constant, que en moments concrets em puny la panxa. Perquè m'entengueu: és més o manco com la cadència de les sis primeres estrofes d'aquesta cançó de Las Migas.

A partir de ja mateix, m'he de marcar com a objectiu prioritari sentir-me com la darrera estrofa...

- - - - - - - - -


Aquella noche en el río
nunca se me olvidará,
y tú a mí me quitaste el sentío
y la luna se puso a temblar.

Comprender que soy yo tu capricho
y aun así quererte como nadie te ha querido.
Conseguir encender la candela
pa' que así tu cuerpo tiemble como una vela.

Y que dudes de tu voluntad,
y aun soñando, te enamora
diciéndote cositas
muy cerquita, ay, muy cerquita.

Y el río se lo lleva to'.
Maldita suerte, maldita suerte.
Nunca supe, compañera, porqué no me dejaste de quererte.

Y que dudes de tu voluntad,
y aun soñando, te enamora
diciéndote cositas
muy cerquita, ay, muy cerquita.

Y el río se lo lleva to'.
Maldita suerte, maldita suerte.
Nunca supe, compañera, porqué no me dejaste de quererte.

Que lo mismito que el río se lleva tu amor,
se me lleva las penas, y así vivo yo.