dissabte, 7 de maig de 2011

Com un peix en el rostoll

Com un peix en el rostoll, frase feta que explica a la perfecció com m'he sentit fa una estona. Acab d'arribar del centre comercial de fer la compra setmanal i el trauma habitual no s'ha limitat a veure el compte a l'hora de pagar, sinó en intentar localitzar els productes bàsics a les seves noves ubicacions. Estan remodelant TOT el centre i ho canvien ABSOLUTAMENT TOT de lloc.

Vas a cercar pa, i et trobes els provadors de roba. On hi havia les begudes, ara hi ha els productes de neteja. Les galetes on abans hi havia els xampús. Sentia com les neurones em feien "zum-click, zum-click, zum-click", em tem que algunes no ho han pogut resistir i les he perdut, i no en vaig sobrada...

M'he sentit a un malson, perduda dins del triangle de les bermudes, desorientada, "on puc trobar la pasta per la lassanya?", "i la galeta picada, on és? aquí ara hi ha el vi...". Gairebé he abraçat una lletuga que encara era al seu lloc de sempre. A l'hora d'anar a cercar l'orenga, la darrera cosa de la llista que em faltava, i cansada d'esquivar altres éssers amb mirades tan desorientades com la meva, he decidit que ja no podia més i que m'anava cap a casa! Crec que podrem sobreviure uns dies sense orenga.

De remat, el camí de tornada estava adobat de cartells amb el rostres dels "homes grans", aquells que pretenen governar les nostres butxaques durant els propers quatre anys. Intentaré xerrar d'ells en un altre post perquè... tela!!!

Què quina cançoneta escau a tot això? Doncs no n'hi ha cap ni una que em véngui al cap! Serà que he perdut les neurones especialitzades en el tema? Per Déu, esper que no!!!

1 comentari:

Sr. Tinc ha dit...

i jo també ho esper, perquè les vostres neurones musicals bé valen un imperi! :-)