dilluns, 23 de maig de 2011

Aires

Divendres vespre vaig passar tres hores a Santa Maria, un poble encantador amb una gent meravellosa. S'hi respirava un aire sa i ple d'il·lusió i bona energia. Dissabte vespre vaig passar gairebé dues hores a París gràcies a Woody Allen: una altra mena d'aire, però igual de bo; aquest, més íntim i romàntic, més melòdic. El diumenge passà ràpid, a casa. A la nit, un aire nou invadí l'ambient, era asfixiant i nirviós, preocupant, no podia creure el que veia a la televisió.

Imagin que ningú és capaç d'acabar amb el món en quatre anys. També imagin que no és el que pretenen. Vull ser objectiva. No vull caure en la desesperació i el pessimisme. La vida, ja sabeu, la vida que es composa de les petites coses i dels petits gestos, continua. I és aquí on hem d'anar guanyant les batalles que ens mantindran en la nostra posició.

Mentrestant, us deix amb París. Ningú no ens podrà llevar els bons moments, a què no?