dissabte, 9 d’abril de 2011

Tot torna a començar



Sense que servesqui de precedent, aquesta vegada el primer que m'ha cridat l'atenció d'una cançó és el títol; després, he parat esment en la lletra; i finalment, en la música. Vaja, el món a l'inrevés...

Tot torna a començar. És una obvietat, però té un punt interessant si pens que després d'un dia ve un altre dia, i que passa el mateix amb cada setmana, cada mes i cada any. Tot pot tornar a començar, si vull. Llavors, per què em deix lastrar pel passat?

"Tot torna a començar" (Mishima):

Quan d'un cel blau del nord somriguin
núvols blancs i bufi el vent,
i els teus pulmons s'inflin com veles,
i el sol t'escupi raigs al front.

Quan els pit-rojos i les caderneres,

els gaigs, les garces i els mussols
refilin a l'uníson una melodia
que tens al cor, potser comencis
a sospitar.

(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fè)


Quan recuperis tots els fragments

d'aquest naufragi que és la memòria,
d'aquests parracs ja no en direm corbates,
d'aquesta espelma ja no en direm llum.

Quan de la fosca nit salvatge

l'udol dels llops, convocant la lluna,
recorri en calfreds els petits cossos
dels vostres fills, és que tot
torna a començar.

O potser tu mai has tingut un amic imaginari.

O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda.
O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.

1 comentari:

maria ha dit...

M'agrada el títol,la lletra la cançó.Fa pensar...gràcies per compartir-la.