dimarts, 26 d’abril de 2011

Summer Samba



Tenia molta curiositat per saber com seria el dia d'avui després de la "marejadilla" que han suposat per a mi aquestes vacacions. Definitivament, tot passa: una gran veritat.

Conclusió: ha estat un dia mitjanament normal, tirant a bo. Al matí, retrobament amb els companys de feina (és un fet constatat que algunes cares em fan infinitament feliç) i l'horabaixa, familiar i "camperol". El cansament i aquella cosa que em ronda encara hi són, però avui els he guanyat jo la partida, amb això em conform.

Respecte a "aquella cosa", estic per començar a pegar-me bufetades a mi mateixa cada vegada que hi pensi. Quina punyetera mania que m'ha pegat ara amb això! Després d'un any! M'ho he de fer mirar. Si és pel ditxós rellotge biològic, la veritat, no sé com aturar-lo: algú sap on està la bateria? Mirau que la cerc, i no la trob...

Propòsit per a la setmana: ni una neurona més tudada en aquesta història. Crec que serà fàcil, acab d'adonar-me que he fet broma sobre el tema! Guai! Supòs que ha estat per escoltar durant la darrera hora cançons com el "So Nice" de Bebel Gilberto: les proporcions justes de ritme, optimisme i sensualitat que darrerament em falten...

3 comentaris:

Aineta ha dit...

Pensa que tot té doble cara, com les monedes

Sr. Tinc ha dit...

o com el meu cel de doble cara ;-)

Filadora ha dit...

Que bona que ets! avui li he preguntat a un company de feina: "quan veus l'auricular del telèfon no et vénen ganes de donar-t'hi contra el cap?" i t'ho prometo que més d'un cop he estat a punt. RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR!