dilluns, 4 d’abril de 2011

Sobre bandes sonores



M'agrada el cinema i m'agrada la música, o sigui que us podeu imaginar fins a quin punt m'agraden les bandes sonores. N'hi ha de fantàstiques i de meravelloses, tant si s'han compost expressament per la pel·lícula com si són un recull de cançonetes.

Hi pensava avui horabaixa i m'he posat a cercar bandes sonores per youtube. Era això o fer els "deures" d'un curs. I, ehem, ho he tengut clar. M'he passejat per les músiques de Gladiator, The last of Mohicans, Dances with wolves i també d'alguna peli de por.

Hi ha escenes en què la música és essencial, tant o més que les declamacions dels actors. En el meu cas, quan m'he emocionat de bon de veres, però de veres-veres, d'allò que et cau la llagrimeta i dius "on són els cleenex" i "per favor, per favor, que no s'encenguin els llums encara...", ha estat amb moments com el de la melodia adjunta, quan en Kevin Costner balla amb "Two socks" ("Calcetines", per als amics...) a Ballant amb llops. No vaig tenir escapatòria: música + animals = en John Barry sap on "punyir", el molt "punyetero"... Aquest John i l'altre, en John Williams, tenen un perill...

Per cert, el millor del vídeo del "Two socks" al youtube (amb 437 "m'agrada" i 5 "no m'agrada") és l'únic comentari en spanish: Quienes habrán sido los 5 anormales retromongolos que le han dado al jodido "no me gusta"..

2 comentaris:

maria ha dit...

Que seria una pel·lícula sense la banda sonora? Poca cosa, ja t'ho dic...És que cada pel·lícula és un món i hi ha una immensitat de músiques per descobrir.

Filadora ha dit...

Que bo nena! Música forever!