diumenge, 24 d’abril de 2011

Sense més trascendència



Ja està bé, nina. Dus dies mirant-te el llombrígol, entristida per coses que ja mai ningú podrà arreglar, i a sobre preocupant als qui t'envolten.
De què vas? Reacciona d'una vegada!
Què ha canviat de dues setmanes? I tres? Doncs res!
I de fa un any? I dos? Doncs molt!
Que què pots fer? Exacte: poca cosa!
I molt, també! Així que a dormir prest i demà, anem per feina...!

Protagonistes
cadascú en el seu món
i a la vegada
extres del món dels demés.

Tots entrecreuant-nos...

Milers de vides,
de centres de gravetat.
Milions de rastres,
infinits plans de futur.

1 comentari:

Filadora ha dit...

M'agrada el vídeo, la lletra i la tonada. La veu no del tot, però em continua agradant molt en conjunt.

Aquest post ja l'havia llegit :)

De vegades escric utilitzant les cançons que ens ensenyes com a banda sonora :D

Algunes me les he emportat a sobre tot el dia, escoltant-les mentalment.

De vegades també les he penjat al facebook.

Ja està. Ja ho he confessat tot. :)

Bona niiiiiiiiiiiiiiit!