dissabte, 9 d’abril de 2011

La bona soledat



La bona soledat. Que què és això? Doncs una cosa estranya que m'ha passat pel cap, com no, mentres escoltava una cançó [si algú es demana si sempre tenc alguna cançó al cap, la resposta és "Si", sobretot quan estic escrivint aquí].

Estic davant l'ordinador, fent temps abans d'anar a dormir, tafanejant pels blogs amics, pel Facebook i, ailàs, per Spotify: quin invent, tu!, sembla que hi està TOTA LA MÚSICA DEL MÓN!!! Fins i tot m'ha entrat salivera, com als cans de Paulov...

No hi ha manera, avui no arrib a dir el que he de dir. Aquest ja és el tercer paràgraf. Meam si em centr: res, que avui li ha tocat a aquesta cançó caure en les meves "garres", pobreta... No coneixia la versió de Norah Jones i M. Ward i trob que és meravellosa. Coses de la vida, ha fet que prengués forma un sentiment que em ronda els darrers dies, la soledat.

La que sentia abans és diferent a la soledat que sent ara. Després d'una temporada de muntanyes russes, mir enrere i pens en com estic ara. No puc dir que estigui sola, no ho estic, la quantitat de gent que em rodeja és apabullant, alguns són més propers, altres no tant, però tots tenen, teniu, la vostra importància (just ara acab de sopar amb bona gent a un bon lloc). Això no lleva que no tengui moments en què em sent sola, però és una soledat bona, perquè m'hi sent bé, com ara, mentre escolt "Blue Bayou"...

Contràriament al que diu la lletra, crec que he arribat a la platja blava de Bayou. No sé quant de temps hi estaré, però pens aprofitar-lo...

6 comentaris:

Filadora ha dit...

I és que veritablement, hi ha moltes maneres d'estar sol, al igual que d'estar acompanyat. Són termes que dónen menys informació de la què sembla. Queden moltes paraules per inventar, molts matisos per posar-hi nom.
M'alegro que estiguis bé.

L'EXORCISTA ha dit...

Hola amiga Xicarandana,
la soledat se la fa un mateix. Dic més: és molt necessària i gratificant. Penso que en un mar de soledat els contactes amb altres són més profitosos i esdevenen més fructífers.
Un petó molt fort!

Aineta ha dit...

Estar sol no és el mateix que sentir-se sol.

maria ha dit...

Una soledat diferent, una soledat agradable d'estar-hi...

L'EXORCISTA ha dit...

Un regalet
http://www.youtube.com/watch?v=dehJrZPFFig&feature=related

Xicarandana ha dit...

Filadora: tens molta raó, i gràcies!

Exorcista: exacte, aprendre a valorar la soledat ajuda a disfrutar més dels que et rodegen. I merci per la cançó, no la coneixia i s'agraeix en bon dilluns! Una abraçada.

Aineta: tots tenim moments en què no és fàcil destriar una cosa de l'altra. Ara com ara jo ho tenc clar, i és gràcies a amics com tu.

Maria: a què si?!