dilluns, 18 d’abril de 2011

Jo mateixa, a vegades



Si todos fossem iguais a você, cançó que tanca el magnífic àlbum Vinicius de Moraes en "La Fusa", que per cert no coneixeria si no fós per una bona amiga. Em roda pel cap des que fa un parell de dies algú va penjar una cançó semblant a un altre espai de la xarxa de xarxes.

Aquesta cançó és el colofó final d'un concert-homenatge dedicat a Vinicius i la canten ell mateix, Maria Creuza i Toquinho. És intensa, com jo mateixa, a vegades. No gaire "llarga", com jo mateixa, a vegades. Va In crescendo, com jo mateixa, a vegades.

I parla de pau, d'amor i de veritat, que és el que desitj per als meus i per a mi mateixa, sempre.

PD: Definitivament, cada dia estic més nyonya...

Si todos fossem iguais a você

Vai tua vida
Teu caminho é de paz e amor
A tua vida
É uma linda canção de amor
Abre teus braços e canta a última esperança
A esperança divina de amar em paz.

Se todos fossem iguais a você
Que maravilha viver
Uma canção pelo ar
Uma mulher a cantar
Uma cidade a cantar
A sorrir, a cantar, a pedir
A beleza de amar
Como o sol, como a flor, como a luz
Amar sem mentir, nem sofrer
Existiria a verdade
Verdade que ninguém vê
Se todos fossem no mundo iguais a você

3 comentaris:

L'EXORCISTA ha dit...

A vegades, estar nyonya no és dolent. És dolent ser insensible, no voler reconèixer el valor d'allò que és bell, negar-se a valorar les petites coses...
Totes aquestes actituds no són nyonyes, són estúpides!

Filadora ha dit...

Quina cançó més bonica!

C. ha dit...

Una cançó genial!! Jo la sé tocar amb la guitarra!