dijous, 10 de març de 2011

Una de Puccini



Una ària dolça, tendra, suau i trista. Una cançó que m'acaba d'arribar de rebot i que el primer que m'ha fet pensar és amb la pel·lícula Una habitación con vistas, el súmum del romanticisme durant la meva adolescència..., ai...! Ara no sé si la vaig veure cinquanta mil vegades, o cinquanta mil i una... ;-)

Després m'ha agafat la brusca de cercar la traducció. Aquí teniu la de la wikipèdia. Quina sorpresa! És completament adient amb la trama de la pel·lícula, la qual, per altra banda no és tan efusiva, que per això la feren els britànics.

Preciosa...

Oh mi papaíto querido
Me gusta, es bello, bello
¡Iré a Porta Rossa
a comprar el anillo!
¡Sí, sí, allí quiero ir!
¡Y si le amase en vano,
andaría sobre el Ponte Vecchio
mas por tirarme al Arno!
¡Me consumo y me atormento!
¡Oh Dios, querría morir!
¡Papá, piedad, piedad!
¡Papá, piedad, piedad!