dimecres, 16 de març de 2011

"T'estims", "Ti amos" i "Te quieros"

Fer feina a vegades no està tan malament, ho reconec (però no li digueu a ningú, val?). Avui, per exemple, m'han passat dues coses interessants, una possitiva i l'altra no tant.

La possitiva:

Després d'una reunió de feina no excessivament farragosa, una de les persones convocades i quan ja ens despedíem (la típica despedida mallorquina: tots drets durant un mínim de quinze minuts parlant del món i de la bolla) ens ha fet a la resta una reflexió interessant. És algú a qui conec des de fa bastants d'anys, d'acord que de manera superficial però amb qui, i no em demaneu perquè, hi ha una química especial, tal vegada perquè aquesta persona és en sí mateixa especial i particular. Amb una paraula, no el conec de res però em cau beníssim.

Doncs bé, no sé què ha fet comentar-nos com de diferent és el verb estimar segons l'idioma. La qüestió és que va i ens demana si no havíem pensat mai que és possible que els italians diguin "ti amo" perquè són passionals, els espanyols "te quiero" perquè són possessius i els catalans "t'estim" perquè valoram l'assumpte. Val que ha deixat clar que es tractava d'una curiositat sense cap fonament, però no deixa de ser una curiositat que m'ha fet somriure.

L'altra que no ho ha estat tant...:

He sortit de la feina en direcció el cotxe. Avui l'he deixat aparcat al carrer (no acostum a fer-ho perquè tenc pàrguing però he vist un lloc que estava molt bé i com que arribava justa a la feina doncs li he deixat) però a mesura que m'hi atracava he vist que el cotxe aparcat al lloc on estava segura haver deixat el meu NO ERA EL MEU. De tota manera, he espitjat el botonet de la clau per si estava equivocada: cap llum de cap cotxe dels voltants a fet xuif-xuif. No hi era i punt. La farola del costat m'ha fet veure la llum, i no perquè s'hagi encès, sinó perquè li havien enganxat una ferratina taronja, amb la matrícula del meu cotxe escrita, que deia que la grua se l'havia enduit. Sembla ser que uns indicadors que no he vist al matí avisaven que havien de podar els arbres d'aquell carrer i el meu pobre i desamparat cotxet els ha fet nosa.

La broma m'ha costat una bona passejada fins arribar al pàrquing municipal i una pessigada a la cartera pel "servei" de grua. Encara em resta fer cua per pagar la multa i presentar un recurs. No puc dir que m'hagi enrabiat, ni enfurismat, ni enfadat. M'he indignat, simplement, i he pensat que era una pena no saber dir "me c.. amb l'ajuntament i amb el c...ó que el va inventar!" en diferents idiomes...

---   ---   ---   ---
De banda sonora de tot plegat volia posar la cançó L.O.V.E. de Nat King Cole en una versió que canta en diferents idiomes. He cercat i cercat, fins i tot m'he empassolat una versió en francès i, no us ho perdeu, una estranya versió en japonès i, com que no he trobat la que volia i a aquestes altures ja he avorrit en Nat, us pos aquesta versió d'anunci de colònia, que també està bé.

Bona nit!