dilluns, 28 de març de 2011

Silenci



Fa temps vaig penjar aquesta cançó al blog. No record els pensaments que l'acompanyaren. Tampoc no faig comptes cercar-los.

No sé perquè m'ha vengut avui al cap, però he tengut necessitat d'ella, de trobar-la de nou.

Els niguls, el llac, les muntanyes, la vall, la veu, la guitarra, el violoncel, la melodia, el cant dels ocells... tot plegat forma un conjunt que m'anestesia de manera plàcida. Em transporta a un somriure inevitable i tranquil.

Em feia falta. Se m'acaba d'ocórrer que tal vegada sigui per... No, no ho diré.

Res és millor que el Silencio que ens proposen els Madredeus...

Bona nit...

1 comentari:

miratuporlondres ha dit...

Si tens ganes d'escoltar música així, és pq estàs cercant pau. I composicions d'aquest tipus ajuden i molt.
De totes formes, cada música té el seu moment.