dissabte, 26 de març de 2011

The logical song



Hi va haver un temps en què tu i jo érem amics, o jo ho sentia així. Per a mi fou una bona època: formàvem un bon grup tots plegats. Record les excursions, les passejades, les nostres converses musicals, les quals a vegades es convertien en una mena de competició (que acostumaves a guanyar, per cert). Enyor molt aquella època: què còmoda és la ingenuitat! No sé tu, però a mi em quedaven tantes coses per aprendre!

Tot passa, tot canvia i lentament, d'una manera subtil, ens allunyàrem. Però això no lleva que m'agradi veure't, encara que sigui de tant en tant, i, també, ho reconec, que em punyi una mica la distància, més ben dit, el distanciament (però només una micona, eh?).

És per això que em preocup quan sé que no estàs bé, o, com avui, quan sé que estàs pitjor del que creia.

I és per això que et dedic aquesta cançó. Sé que tot d'una sabràs que va dedicada a tu. Si t'he de ser sincera, és la tercera opció: primer, havia escollit una cançó de Queen (Show must go on); després he pensat que no, que no era just, que era millor posar Supertramp, perquè t'agrada més (al manco, més que a mi), però la que anava a posar m'ha semblat excessivament sentimental i amb una lletra que podia conduir a error; així que finalment he optat per aquesta del teu Roger Hodgson. Pentura no és de les que més t'agraden, no ho sé, però t'aguantes (;-)).

Esper que t'animi, en el cas que em llegeixis, ni que sigui un poquet. Em conformaré si et fa somriure. I sinó, tampoc passa res, perquè m'he quedat d'un ample escrivint aquest post...!

Avui ens has fet falta: hi érem tots, o gairebé, com en els vells temps.

Bona nit, amic. Sé que saps que te'n sortiràs. Sé que saps que no serà ni fàcil ni ràpid. I també sé que saps que la vida són dos dies, i que cal disfrutar-los. Deixem l'amargura per a ... mai?

6 comentaris:

miratuporlondres ha dit...

Casualment el teu amic, m'acaba de cridar i m'ha dit que te digui que, tot i els canvis de feina, no s'ha de xerrar d'amics en passat. Tot el contrari. Precissament si deu anys més tard encara ho comentes així, per qualque cosa serà, no? Aquella època va quedar ben arrelada en forma d'amistat. ....M'ha comentat no sé què d'una foto amb una somera....No sé que vol dir.... I horabaixes de feina, i excursions i sopars... Ell era "el enteradillo" de les noves tecnològies ¡Ja!, com dels mòbils, gravar CD,..Hi havia un bon grup d'amics.I d'aquesta gent, ell tampoc ha perdut el contacte. Són el mateix cas que tú.
Tb sap que no fa tant, eres tú la que no va tenir una bona temporada....
Se'n recorda tb, q aquells anys, va aprendre molt, musicalment parlant. Va descobrir nous grups i tipus de música q no coneixia, i és gràcies a tú, així que si te guanyava els "combats" musicals, era pq ho duia al seu terreny.
Diu que possiblement hagis tirat cap a Supertramp, pq per aquella temporada, es va publicar un CD del grup, del que sortíren moltes còpies piratas (chupate esa, SGAE). Possiblement en vàreu parlar molt. I que la cançó que has triat és inmillorable per definir el post.
T'estarà eternament agraït per aquest pensament que li has dedicat, i que pensis que ell t'ha estat repetint, durant tots els anys que ja no fa feina amb tú, que volia tornar per allà. Això és la prova de que no oblida aquells bons moments.

Vida ha dit...

Un escrit preciós, sobretot per sincer. Una besada als dos.

Aineta ha dit...

Tot i que l'amic no ha vengut, li hem decicat pensaments, parlaments i reflexions. Gairebé tots hi hem passat pel que elll està passant i li podem dir ben fort: que no passi ànsia, que es supera.

Xicarandana ha dit...

Tres comentaris, i de tres amics.
Avui ja no puc demanar res més!
Una abraçada.

maria ha dit...

De vegades aquests escrits i bons desitjos i pensaments funcionen.Me n'alegro molt per tu.

Filadora ha dit...

Que bonic tot plegat!