dijous, 24 de març de 2011

L'atzar



Ahir vaig sortir abans d'hora d'un curs que faig els capvespres, cosa que no fou cosa de l'atzar sinó d'una "peazo" congestió que feia perillar el retorn a casa. Tampoc fou l'atzar qui em feu posar Radio 3 al cotxe: a aquella hora no feien res que el meu estómac pogués digerir (ni som futbolera ni som patxanguera, i ja he perdut l'esperança que es torni a escoltar Icat Fm en aquesta illa, si no és per internet, clar).

Però m'agrada pensar que fou l'atzar qui em va dur a Culpable, estranya i divertida cançó d'un tal Max Capote. He de reconèixer que en aquest programa, El Gran Quilombo, recomanaren una cançó que m'agrada més, però l'atzar no em permet oferir-vos-la, encara... Me la reservo per a més endavant, segur que en un moment o altre ella i jo ens trobarem i ja no se m'escaparà.

La qüestió és que Culpable em va permetre arribar a casa en bones condicions, menys piltrafa de com havia sortit del curs, així que aquí la teniu.

Culpable

Mátenme, es lo que necesito,
yo las robé y les cambié el estribillo,
me perdí entre tantos estilos,
son las canciones disfraz del mismo estribo.

Y aunque sea el culpable ya es tarde,
y aunque sea el culpable ya es tarde,
ya es tarde.


Mi canción sólo es más de lo mismo,
letras de amor mezcladas con hedonismo
mírenme yo no soy lo que digo,
mírense aplauden por compormiso.


Y aunque sea el culpable, ya es tarde,
Y anque sea el culpable ya es tarde, 
ya es tarde.