dimarts, 1 de març de 2011

Fleet foxes



Som a casa, amb un refredat que m'ha impedit anar a veure "El cisne negro", em sap greu, però la veritat és que no vaig sobrada d'energies i no em veia amb coratge de sortir. Tampoc no em puc queixar: és el primer sotrac de la temporada. Esper estar bé demà: vull anar a fer feina (no és que en tengui especials ganes, també us ho dic, però hi he d'anar).

Tenc el cap a punt d'estallar (em sembla que li diuen "congestió"), no tenc ganes de llegir, he aguantat la tele mitja hora més o manco (em creia estar a un malson: he caigut a Tele5). I m'he enxufat a l'ordinador per veure què hi havia de nou al Facebook (he aprofitat per penjar una cançoneta de l'adolescència) i per veure també de què va anar el Delicatessen d'ahir.

I resulta que al programa emeteren lo nou dels Fleet Foxes. Són un grup especial i diferent, els Fleet Foxes, amb una força i un carisme difícils de definir. Algunes cançons m'agraden molt, altres no tant, però totes tenen el toc particular que els fa ser únics.

Ara escolt "Helplessness Blues", la cançó que dóna nom al seu nou disc, serà qüestió d'averiguar si la resta també m'agrada tant.