dimarts, 8 de març de 2011

"Aniversari", dels Manel



Aquest tipos de Manel ja em varen agradar, i molt, amb cançons com Ai, Dolors! o Captatio benevolentiae del seu disc "Els millors professors europeus". Fins i tot vaig encaparrotar-me en memoritzar aquesta darrera, cosa mai vista en la meva infausta i desmemoriada vida.

I ara em sorprenen amb Aniversari, del seu darrer disc "10 milles per veure una bona armadura", que posen a la venda dia 15. He llegit que el títol ve d'una frase de Kenneth Brannagh a Mucho ruido y pocas nueces. No, si imaginació no els falta...

Ja sé que sempre dic el mateix de la música que penjo: "Què bona!", "Fantàstica!", "Meravellosa!", "Espectacular!". I a aquestes altures del cuento i, amb aquesta cançó en concret, no faig comptes variar el meu discurs ni en una coma: "Què bona!", "Fantàstica!", "Meravellosa!", "Espectacular!".

Carai, és que ho és! Aquí sota, teniu la lletra, per si voleu gaudir llegint, mentre gaudiu escoltant. Estic per tornar a fer l'esforç de memoritzar alguna cosa. I hi haurà tasca amb la cançoneta...

Els llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares, els tiets i els amics,
tots alhora agrupats en únic crit:
"Que demani un desig, que demani un desig".
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.

Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar
una veu comentava: "ai, que guapa està"
i jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.

Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit,
per un cop empetitit sota els tamborets i la taula allargada
pels dos cavallets fer-me pas amb prudència
per un entramat de sabates d'hivern, de confeti aixafat
i esprintar maleint l'allargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no em mengi el collons de gatet.

I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal,
ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.

I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres de jove, discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.

i en el núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que ho sento, però ja mai viuràs
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on desapercebut
estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.