dimarts, 1 de febrer de 2011

Trenta-tres


Fa anys hi havia a casa meva una plantació d'arbres fruiters, feta pel meu repadrí i mantinguda pels padrins. Eventualitats de la vida: no en va quedar ni un.

Duia anys pensant en tornar-ne a sembrar, sense acabar de decidir-me. Fa un parell d'anys em vaig llençar amb tres, un cirerer, un codonyer i una figuera; els vaig sembrar a llocs on no fessin nosa a ningú.

Enguany he donat el pas: trenta-tres arbres, una plantació petita, però una plantació, ocupant l'espai que es mereixien. Set tarongers, dues llimoneres, tres clementiners, un mandariner, tres cirerers, dues pruneres, dos nesprers, dos magraners, una pomera, una perera, dos caquiers, dos ametllers, dos albercoquers i tres codonyers. Tots juntets, fent pinya. Ordenats com un exèrcit, un exèrcit verd.

Em preocupen dues coses: la primera, que són joves i tendres, se'ls veu tan delicats, alguns no són més un pal... La segona, que som inexperta, és una pena que heredem el color dels ulls i no els coneixements, però així tot és més engrescador, no? Esper que ens en sortim tots plegats.

3 comentaris:

Filadora ha dit...

Ben fet! fan molt goig! Fan pinya! :)

Aineta ha dit...

Enhorabona! Per cert, els nespres són la meva fruita preferida...

miratuporlondres ha dit...

Ja diuen que "el que siembra, recoge"