dissabte, 1 de gener de 2011

Wonderland



És una pel·lícula senzilla, amb gent quotidiana, molts personatges, tots són protagonistes. Les seves vides, els seus moments, es van creuant. Per atzar? Qui sap. La música, tendra i senzilla com els personatges, desprèn soletat amb pinzellades d'optimisme, també com ells. I acaba bé, i això m'encanta.

En un mal moment, ja fa més d'un any, vaig penjar un post amb una altra de les melodies de la banda sonora; bé, en realitat és la mateixa però aquesta té més força i dóna ritme al cor. Aquell dia tot anava malament, tot anava fatal, i algú em va telefonar, i em vaig sentir millor.

Avui comença un nou any, però en realitat és domés un nou dia, tan simple com això. I tenc l'opció de sentir per mi mateixa, de no tancar-me en l'espera, per molt que desitgi que algú véngui i m'ajudi. Tan simple com això.

No hi ha finals feliços perquè no hi ha finals, res acaba.

Bon dia.

1 comentari:

Filadora ha dit...

Res acaba preciosa!
Bon dia! encara que sigui gairebé mitja nit!
:)