diumenge, 9 de gener de 2011

Cha-cha-chá


Hi va haver un temps en què no domés tenia "ballera", sinó que vaig anar fins i tot a classes de ball. Classes de ball sense parella. Tot dones, clar, era d'esperar, i el professor. Amb algunes el pobre home va haver de fer una feiiiiinada, però no va ser ni el meu cas ni el de les meves amigues. No és per "fardar", sabíem que no ens guanyaríem la vida amb allò, però també sabíem que teníem ritme, que la música ens encisava -ens encisa- i disfrutàrem, i ballàrem, i riguérem, i suàrem, i ... tot això i més concentrat en una hora a la setmana, o era hora i mitja? Aquesta memòria meva... Ens ensenyaren els passos bàsics -no tan bàsics a lo darrer de tot- de chachachá, samba, mambo, rumba-bolero, tango, rock, merengue, vals i qualque cosa més.

I ho vaig deixar. Em vaig cansar de ballar sola, massa espai buit davant meu. I per acabar-ho d'arreglar, em sabia la teoria ("un-dos-tres, un-dos-tres, vuelta, un-dos-tres, un-dos-tres") però en les comptades ocasions en què vaig poder ballar amb algú (bé, al final domés va ser amb el professor) em posava dels nervis! No m'acostumava a què ningú se m'atracàs i em tocàs i em convertia en una pedra. Un contrasentit absolut. No vaig continuar.

Anys més tard, la vida, que és molt sàbia (i repunyetera), em va donar el que creia que em feia falta i no amb una única oportunitat, sinó amb alguna més. I vaig deixar-me dur pel nou ritme ("un-dos-tres, un-dos-tres, vuelta, un-dos-tres, un-dos-tres"). M'hi vaig deixar dur de bon grat, tot i què vaig donar -i em donaren- unes quantes trepitjades. La qüestió és que la cançó es va acabar i vaig perdre la parella de ball.

I estic aquí, davant el teclat, escoltant aquest cha-cha-chá, sense ganes de ballar-lo, ni sola ni amb ningú. Però, i això em consola, record els passos bàsics, esper no oblidar-los.

1 comentari:

Malena ha dit...

Sol passar això que els tempos no estiguin ben coordinats. però pensa que encara que no siguin bons de trobar, de balladors n'hi ha molts, això sí, pocs que s'adaptin bé al ritme d'una, es qüestió de tenir els ulls ben oberts per coneixer-los i deixar-te dur.