divendres, 7 de gener de 2011

Amb aroma de vainilla



Ahir, casa meva s'aromatitzava amb la aroma a vainilla que desprenia aquesta espelma, mentre sonava un disc de música clàssica, una extranya recopilació feta pel meu admirat Rufus Wainwright. La darrera cançó és una versió per a corda de "Cigarrettes and chocolate milk", tenc debilitat per ella. M'hagués agradat incloure-la en aquest post, però no l'he trobada, així que pos aquest directe, genial: el piano i ell, ell i el piano, i una bona cançó, no és necessari res més.

D'aquesta manera em vaig despedir ahir de les festes Nadal i per extensió del 2010. Intent mirar cap endavant però és difícil, hi ha ferides que no crec poder tancar mai. Gràcies a Déu, però, m'he deixat de sentir culpable, quan més hi he pensat, menys culpable m'he sentit i no per una, sinó per moltes coses. He entès també els canvis i tot el que impliquen.

I em trob aquí, on sempre, conscient del que tenc i del que som ara. Veig cap on he d'anar, i em sent amb força -com la que té la cançó- per anar-hi. I si una claror com la de l'espelma i una flaire com a de vainilla m'acompanyen, molt millor.

Oh, què cursi això darrer, però m'agrada, faig comptes deixar-ho així...