divendres, 31 de desembre de 2010

Mentres duri la cançó



S'atraca el canvi d'any, i no puc evitar sentir-me sola. Estic enrabiada amb mi mateixa perquè no és veritat que ho estigui: tenc aprop els meus. Però em falta gent, n'hi ha amb noms i llinatges, altres no n'arribaren a tenir.

Supòs que és qüestió d'anar-s'hi acostumant. Escoltaré la cançó i després em pintaré un somriure a la cara, serà el millor.

Vaig a fer dissabte...



Avui acaba l'any, ho dic per si no ho sabíeu... En fi, no hi ha altra notícia, aquesta i la de que ens pugen la corrent, però res més... No ho celebraré fent bulla, no serà com l'any passat. Estaré a casa, tranquil·leta i amb la família. Esper, això si, aguantar fins a les dotze per fer el raïm amb els pares. Una amiga m'ha fet prometre que no "faria ses uvas" perquè, vista la meva progressió vital d'enguany, perilla que m'entrevessi amb un gra. Però li he contestat, literalment: "¿Quién dijo miedo?". La vida és risc i aquest, que és petitó, el puc assolir.

El més semblant a una festa que viuré serà a partir de demà, quan vendran a dinar a casa setze parents, entre tios, ties, cosins i cosines. I els pares per descomptat. Jo pos la casa i, en conseqüència, avui ens espera al meu germà i a mi un dia de "fer dissabte" (la veritat és que fa falta, que això ja fa picor...). I m'he aixecat pensant:
Primer, en el cafè amb llet i amb la llesca de pa amb confitura d'albercoc.
Segon, en encendre al foc a la xemeneia.
I tercer, en aquesta cançó dels QUEEN (en majúscula, és així com cal escriure el nom d'aquest grup). Tothom coneix aquesta cançó, "I want to break free", és magnífica. I tothom coneix el vídeoclip: impagable en Freddie passant l'aspirador. Encara record la cara del padrí quan, aquell dia que teníem la tele posada a casa seva, ho va veure, sembla que la mandíbula se li anava a desencaixar.

I passar l'aspirador és el que li toca fer al meu germà, i, clar, associació d'idees. La possibilitat m'ha fet somriure, però no us preocupeu, que no l'obligaré a adobar-se com en Mercury...

Casualitats de la vida: mirant el vídeo he vist que també mengen raïm. Encara no he decidit si me'l menjaré de la mateixa manera...

Us desig un bon any!!!

dimarts, 28 de desembre de 2010

EGB



Aquests dies estic revivint -encara no sé si per a bé- els meus anys d'infantesa gràcies a una trobada que antics companys de la EGB estan organitzant per d'aquí a uns mesos. M'han sorprès les ganes que tenc de veure'ls a tots ells: els que "em feien amic" i també "els que no". M'ha sorprès que alguns d'ells s'enrecordin de mi, amb els esforços que vaig fer durant vuit anys per ser una ombra invisible. M'ha sorprès veure'ns en fotografies de grup de quan teníem set i nou anys. I tot això gràcies al Facebook (a la fi li trob la utilitat!). En resum, una sensació agradable.

"Mamá no quiero ir al colegio", de Klaus & Kinski (Tierra, trágalos, 2010):

Mamá no quiero ir al colegio, porque hay gente y no es para mí,

Mamá no quiero levantarme, porque no me quiero morir,
Madre porque soy cobarde y mi intención es la de huir.

Mamá ya no quiero crecer, y ser adulto y trabajar,
Madre no debí comprometerme con la vida en general.

Mamá, no quiero trabajar,
Mamá, ni responsabilidad,
Mamá, no me quiero levantar.

Déjame, yo me quedo aquí a dormir
O convenceme en que todo me va a ir.

Mamá no quiero esforzarme para a las chicas gustar
Mamá no quiero hacerme viejo y que no haya marcha atrás
Mamá yo no quiero ser valiente y poderme equivocar.

Mamá, yo no quiero morir
Mamá, yo no quiero sufrir
Mamá, déjame dormir ya...

Déjame, yo me quedo aquí a dormir
O garantizame, que nunca me voy a morir.

diumenge, 26 de desembre de 2010

Swing



Swing

1. (voz i.) m. Estilo de jazz de ritmo vivo tocado por orquestas con gran improvisación:
el swing predominó en los años treinta.
2. Tensión rítmica y melódica propia de la música de jazz.
3. dep. Movimiento oscilatorio del jugador del golf al ir a golpear la pelota.
4. dep. En boxeo,gancho.

Diccionario de la lengua española © 2005 Espasa-Calpe
Swing. Guapa paraula. Acab de cercar-la al "diccionari fàcil google", teniu la definició -les definicions- a sobre. Que per què l'he cercada? Doncs perquè ahir, mentres botava i botava de vídeo en vídeo pel meu particular parc d'atraccions que és Youtube, vaig anar a caure a la zona "Harry Connick Jr.".

Harry, te tenia abandonat, oblidat, aparcat. Em sap greu. Com és possible? Amb lo molt que m'agradava com cantaves i el que cantaves. Sobretot el que cantaves, guapo. Fantàstic aquell "It had to be you" de la peli Cuando Harry encontró a Sally. Versions de clàssics que recuperares per a mi. Si, d'acord, sé que no ho feres per a mi, però ho sent així, perquè no vegis el que vaig disfrutar-los. Em feres conèixer la música dels grans, de l'època bona i elegant de la música ianki: Sinatra, Armstrong, Martin... Si, l'època swing. I com cantaves! Però, què es pot esperar d'algú que ha nascut a Nova Orleans! Ho duus a dins, no? Em romperes els esquemes en el seu moment (encara era fàcil fer-ho, això de rompre'm els esquemes...): domés 5 anys més que jo i cantant com els vells!

Després, i aquesta és una opinió personal i subjectiva meva, i la dono al blog, que per a això està, varen venir els "Michaels Bublés de pa amb fonteta" i els "Rods Stewarts de capa caída" (perdonau-me, amigues) i es dedicaren a fer el mateix que tu, versionar els clàssics, i tengueren més èxit, o perquè tenien més bons mànagers, o més sort, o perquè havies passat de moda, algú dirà que perquè són millors, però jo no hi estic d'acord. La qüestió és que em desaparegueres del mapa i domés he pensat en tu ocasionalment fins arribar casi a oblidar-te. I avui has tornat amb aquesta versió de "For once in my life", de Steve Wonder. Una versió swing. Crec que a les definicions els manca fer alguna referència a l'elegància que implica el swing, tenir swing. Sinatra tenia swing, Martin tenia swing, i tu, tu també tens swing. Ells no.

No vull


No vull ser la fortalesa
sobre el cim esquerp,
ni el castell de cambres buides,
fosques i tristes.

No vull ser el cau del silenci,
dels desencisos eterns,
ni el llac de les llàgrimes
per allò perdut.

Vull ser la llar dels somnis,
dels anhels assolits,
el bosc d'arrels vives.

Caminar i gaudir del paisatge,
sembrar i veure créixer,
estimar i ser estimat,
això vull.

divendres, 24 de desembre de 2010

Bon Nadal



Siiii, ja sé, potser a algú li farà picor, però és que és una de les millors Nadales que s'han fet mai al món mundial. L'any passat no vaig posar-la al blog perquè mira, trobava que no era "guais". Avui trob que com que m'encanta, la poso i llestos. I la comparteixo amb vosaltres, que també m'agrada.

Tenia tretze anys quan els Wham publicaren "Last christmas". Tretze!!! I any rere any la posaven a la ràdio. I any rere any m'anava fent gran i em seguia sentint la mateixa nina.

Han passat vint-i-sis anys i avui sé que, sota capes i capes d'encisos, de desencisos, de llàgrimes, d'alegries, de pèrdues i de troballes, encara hi ha aquella nina. Sempre seguiré essent na K. i tampoc està tan malament, sabeu? Em permet continuar somriguent quan escolt cançons com a aquesta...

Avui és Nit Bona: de portes a fora, sembla que res canviï amb els anys. De portes endins, vull pensar que canviam per a bé, per a ser millors. Sinó, de què serveix créixer i que passin els anys?

Una abraçada, amics, i Bones Festes.

dimecres, 22 de desembre de 2010

"Somos nubes, no más"



Per escoltar a la vora del foc.
Per escoltar de portes endins.
Són els Love of Lesbian, amb "Un día en el parque".
Com sempre, gràcies al Delicatessen d'Albert Puig...

Ha sido una mañana inolvidable
como todas las que pasan en un parque.
¿No serás tú? ¿No serás tú?
Quizás no importa el sitio y eso está de más.

Si de todos mis delirios y mis cuentos
sólo el tuyo ha mejorado el argumento,
¿no serás tú?, ¿no serás tú?
Quizás no importa el tema y eso está de más.

Ahora me escondo y te observo y te puedo decir:
Yo mataré monstruos por ti,
sólo tienes que avisar.

Ya hace algún tiempo salté y caí justo aquí.
Aquellos safaris sin fin
se esfumaron sin avisar.
Hoy lo he vuelto a notar,
cada nube es un plan,
se transforma al viajar
y no pesa y se va.
Somos nubes, no más.

Como hojas que danzan al viento,
así nos elevará el tiempo y nos hará rodar
y rodar y rodar y rodar y rodar ...

Como hojas que danzan al viento,
así os recogerá el tiempo y os hará rodar
y rodar y rodar y rodar y rodar ...

Como hojas que danzan al viento,
así os recogerá el tiempo y os hará rodar
y rodar y rodar y rodar y rodar ...

Como hojas que danzan al viento,
así os recogerá el tiempo y os hará rodar
y rodar y rodar y rodar y rodar ...

Nunca hay final, no hay final,
no es verdad, es verdad.

Nunca hay final, no hay final,
no es verdad, es verdad.

divendres, 17 de desembre de 2010

Millor?



Millor? No ho sé, supòs que si, al manco a estones, com quan he escoltat aquesta cançó. He decidit que sigui la que soni al mòbil quan em telefonin.

Esto ya no es lo mismo,
esto es mucho mejor,
esto ya no es lo mismo,
me duele decírtelo.
Dijeron que esto es bueno, esto es mucho mejor,
mejor que dos monos haciendo el amor,
mejor que un radar loco en la autopista
sacándole fotos a turistas bañistas,
mejor que una trompeta, un gol en el descuento,
el beso de las mantas, las noches de invierno,
vinieron y dijeron que era mejor, y tú le respondiste que mejor es el sabor
de una mandarina cuando la adivinas, mejor es en el mar que en la piscina,
saltarse la verja si no encuentras la puerta, mejor son los escotes en primavera,
viajar en tren una tarde de verano con el bañador todavía mojado,
vinieron y dijeron que era mejor y tú les sugeriste que mejor es el color
de los mofletes de un niño entusiasmado, mejor es la ilusión que abrir el regalo,
perderse en el monte una mañana de otoño y buscar tesoros en forma de hongos,
andar por el pueblo, encontrarte de nuevo, mejor es besarte que enviarte recuerdos,
vinieron y dijeron que era mejor y tú les cantaste mejor mejor…
Mejor, quizás, tal vez posiblemente,
te tendré aquí dentro para siempre,
haz que pase, no se quede fuera la doctora amor espera….
Mejor los abrazos fuertes de gol,
mejor perderse, mejor salvarse,
crear, caer, hundirse, sufrir,
sangrar, crujir y volver a levantarse,
mejor es bailar, mejor la conga, mejor la acción, mejor al sol,
mejor con suavizante, mejor pedir perdón, mejor si estás encima, mejor escuchar al
pumpum, pumpum….
Esto ya no es lo mismo, esto es mucho mejor, esto ya no es lo mismo, me duele decírtelo.