dijous, 28 d’octubre de 2010

White Winter Hymnal



"La vida, la roda", així vaig titular un dels primers posts del blog Xicarandana, que vaig farcir amb la cançó White Winter Hymnal dels Fleet Foxes i amb aquest vídeo en concret. Ha passat gairebé un any i la vida també m'ha rodat molt, i ràpid.

La conclusió: que he viscut i he gaudit, que visc i gaudesc, que viuré i gaudiré, i això sempre, SEMPRE, es bo, malgrat que el feix de problemes, patiments i ensurts pesi a vegades massa.

Tot aquest rotllo és per dir-vos, sense voler dir tampoc massa, que us dono les gràcies a tots per acompanyar-me en aquesta etapa blocaire, he disfrutat llegint-vos (ho seguiré fent en la mesura que pugui). També he estat molt contenta que em llegíssiu, la veritat. Però ara sent que si he de dir alguna cosa, me l'he de dir senzillament a mi mateixa. Si he de pensar i de repensar, ho he de fer únicament per a mi. I per a fer-ho, em convé aparcar la pantalla de l'ordinador, ni que sigui una temporadeta. El que ara tenc al cap no és per al blog, i no hi ha lloc per a més.

La vida, la roda. M'agradaria saber què passarà, sé que no tardaré en trobar-m'ho. És curiós, tot plegat.

divendres, 8 d’octubre de 2010

La llar



La meva llar, la meva nova llar, la nostra nova llar... No, encara no la puc anomenar així, és prest, malgrat la feina que hi hem fet.

Perquè ho sigui hi he de sentir llum, escalfor, vida. Hi he de respirar, he d’estar com les balenes de la cançó, com l’os de la cançó: en el meu medi. Ho veig possible? Si, amb la lentitud amb què es fan les coses importants.

Fins ara el meu únic medi ha estat el contrari del meu nou lloc, que implica diferents sons, espais, llums, ombres, olors i rutines. Tampoc no en deix un per l’altre, els mantenc tots dos.

I què em preocupa? Doncs, el de sempre: el futur. Quin serà? El de la balena, el de l’os, el de l’aigua, el del gel? Abans de ser l'os, esper ser la balena. Abans de ser la balena, esper ser el gel que es fon.

Entendreu la pregunta si escoltau —i mirau— fins al final aquesta cançó de les islandeses Olöf Arnalds i Björk.