dijous, 29 de juliol de 2010

Vacances



Més de tres setmanes per dormir, per pensar, per no pensar, per abraçar, per besar, per passejar, per nedar, per somriure, per riure, per sentir, per mirar, per olorar, per tastar, per tocar, per somniar, per llegir, per... ooohh, quantes coses bones a fer i sé cert que encara me'n deix!

Tres setmanes on tendré les vint-i-quatre hores per a mi! Sí, per a mi, però les penso compartir, val? L'únic qui sortirà perdent és l'ordinador: em connectaré lo just.

De fons, The Divine Comedy. Per què ells si no els conec de res? Doncs perquè aquesta cançó és la més alegre i fresca que he escoltat en molt de temps, un motiu més que suficient per continuar gaudint-la...

dijous, 22 de juliol de 2010

Cada passa que donis



Aquesta cançó... cap versió l'espatlla. Avui he recordat aquesta en concret, de quan era jove, inexperta, quan desitjava viure i no sabia com. Setmanes de fredor, mirades i gestos que floten dins del meu cap, una història mal tancada, o rompuda, encara no ho sé. Avui una passa nímia però costosa. Tot plegat ho traduesc així. A sota, la lletra, la millor traducció que he trobat. Aplicable en un 80%, al manco ara.

Perdem gent pel camí, tothom em diu "són coses que passen". Tenen raó. El perill: perdre el que som rere els fantasmes del passat. La nostàlgia i l'enyorament sempre hi seran, és el que té la memòria, al manco la meva, neteja i neteja i únicament ens resta lo bo, que era molt.

L'esperança: que els fantasmes rescussitin, tornin, no de la mateixa manera, ja no és possible, però que tornin. Em resistesc a arxivar-los, eren massa bons.

Cada Vez Que Respiras
Cada vez que respiras
Cada movimiento que haces
Cada atadura que rompes
Cada paso que das
Yo te estaré mirando

Cada simple día
Y cada palabra que dices
Cada juego que juegas
Cada noche que te quedas
Yo te estaré mirando

Oh,¿ no puedes ver?
Tu me perteneces
Como duele mi pobre corazón
Con cada paso que das
Cada movimiento que haces
Cada promesa que rompes
Cada sonrisa falsa
Cada demanda que estacas
Yo te estaré mirando

Desde que te has ido yo he estado perdido sin un rastro
Sueño a la noche, solo puedo ver tu cara
Miro alrededor pero a ti no te puedo reemplazar
Me siento tan frío y anhelo tu abrazo
Me mantengo llorando nena, nena por favor,

Oh, ¿no puedes ver?
Tu me perteneces
Como duele mi pobre corazón
Con cada paso que das
Cada movimiento que haces
Cada promesa que rompes
Cada sonrisa falsa
Cada demanda que estacas
Yo te estaré mirando

Cada movimiento que haces
Cada paso que das
Yo te estaré mirando
Yo te estaré mirando

dilluns, 19 de juliol de 2010

Una oronella dins casa



Idò si, teníem els finestrals oberts mentres dinàvem quan, sorprenentment i per primer cop en les nostres vides, una oronella despistada va entrar a casa. Durant uns segons va sobrevolar el menjador, va sobrevolar cada un dels nostres caps, totes les mirades dirigides en l'aire. Una volta, una simple volta de l'oronella que ens mirava, amb la vista dirigida cap a baix, cap a nosaltres.

Únicament durant uns segons. La sorpresa i els somriures s'allargaren bastant més.

Quin significat deu tenir que una oronella faci una volada dins casa? Deu ser un bon auguri? O tot el contrari? Li he estat donat voltes aquests dies.

Avui he sentit "Road to nowhere", dels Talking Heads. Crec que la oronella va fer simplement el que feim la majoria de nosaltres: seguir el camí cap enlloc o, el que és el mateix, seguir el camí que ens dicta el cor, sense saber on ens durà...

dijous, 15 de juliol de 2010

Amb ganes



Increible: m'he aixecat optimista!
Com la cançó? Si, com la cançó... "gira, escúrrete, da media vuelta, inspira, sedúcete, sé que lo intentas, olvida, explora!".

Espíritu Santo, Delafé i las Flores Azules

Subiendo y bajando las mismas escaleras,
andando boca abajo sonando en tu cabeza,
día a día, cada día, desear y soñar
que caigan estrellas para confirmar,
que vuelvas a volver a mi vida,
que vuelvas a bailármela,
que la verdad no estoy nada mal,
respondo a los vecinos a la canallada esa
¿Qué tal? ¿Cómo va?
Hablemos del fútbol mejor,
que Iniesta se merece el oro de balón,
que si no se lo dan
me corto una mano
o mejor me corto las dos
¡Por Dios!
Cuanta ficción,
suerte que te veo,
suerte que te acercas,
suerte que te beso,
sentí que algo estaba apagado se encendía
y fue entonces cuando realmente empezó el día
Y sonaron las trompetas de la muerte,
la gente se puso a bailar,
se puso caliente,
se puso a jugar
con la lengua entre los dientes
bien juntitos, como dos gemelitos en el vientre
y yo me puse contento,
como loco de alegría,
porque en lugar de Barcelona
la Habana esto parecía, esto parecía
Porque bailando hasta el Espíritu Santo se pone
blando
Esto es danza libre, cardio-sensorial,
un movimiento enérgico variablemente rítmico,
esto es la guerra y para ganar
tendrás que liberarte del sentido del ridículo,
no seas tan crítico, mátalo ya,
saca ese monkey donkey funky sabes que eres único
comentando la jugada,
deja claro, es evidente,
consistentemente fuerte,
que tan blanca es tu colada,
así que acércate a la máquina
mírale a los ojos y comprenderás
que se hace
que siente miedo,
que le da pánico,
porque en el fondo es de fogueo,
así que,
gira,
escúrrete,
da media vuelta,
inspira,
sedúcete,
sé que lo intentas,
olvida,
explora,
¿Cómo lo sientes?
¿Esos tobillos se han vuelto de goma?
¿Esas rodillas se han vuelto de goma?
¿Esas caderas se han vuelto de goma?
Porque bailando hasta el espíritu santo
se pone blando

dimarts, 13 de juliol de 2010

Avui

Avui no hi ha música. No n’hi pot haver. És millor que res ens destorbi. Des que sabem que torna a tenir el mal dins ella, és molt difícil estar bé.

Avui l’operen, ho esperen des de fa dies. Què passarà? Quan gairebé no hi ha esperança, la incertesa és mala de pair. No és just, com moltes coses més, que tampoc no són justes.

Avui no m’esforçaré en sentir-me millor, no m’obligaré a somriure ni a estar amb els altres, no tudaré ni un segon en mi. Compliré amb el que em pertoca, però no vull gastar ni un gram d’energia en mi. Pensaré en ella, pensaré en ells, pensaré en que tot anirà bé.

Avui, més que mai, la meva part d’esperança i de força seran per a ells. Avui el cor em bategarà per a ells.