divendres, 31 de desembre de 2010

Mentres duri la cançó



S'atraca el canvi d'any, i no puc evitar sentir-me sola. Estic enrabiada amb mi mateixa perquè no és veritat que ho estigui: tenc aprop els meus. Però em falta gent, n'hi ha amb noms i llinatges, altres no n'arribaren a tenir.

Supòs que és qüestió d'anar-s'hi acostumant. Escoltaré la cançó i després em pintaré un somriure a la cara, serà el millor.

1 comentari:

Aineta ha dit...

No estàs sola, jo tenc un pensament, bon pensament, per tu.