dimarts, 28 de desembre de 2010

EGB



Aquests dies estic revivint -encara no sé si per a bé- els meus anys d'infantesa gràcies a una trobada que antics companys de la EGB estan organitzant per d'aquí a uns mesos. M'han sorprès les ganes que tenc de veure'ls a tots ells: els que "em feien amic" i també "els que no". M'ha sorprès que alguns d'ells s'enrecordin de mi, amb els esforços que vaig fer durant vuit anys per ser una ombra invisible. M'ha sorprès veure'ns en fotografies de grup de quan teníem set i nou anys. I tot això gràcies al Facebook (a la fi li trob la utilitat!). En resum, una sensació agradable.

"Mamá no quiero ir al colegio", de Klaus & Kinski (Tierra, trágalos, 2010):

Mamá no quiero ir al colegio, porque hay gente y no es para mí,

Mamá no quiero levantarme, porque no me quiero morir,
Madre porque soy cobarde y mi intención es la de huir.

Mamá ya no quiero crecer, y ser adulto y trabajar,
Madre no debí comprometerme con la vida en general.

Mamá, no quiero trabajar,
Mamá, ni responsabilidad,
Mamá, no me quiero levantar.

Déjame, yo me quedo aquí a dormir
O convenceme en que todo me va a ir.

Mamá no quiero esforzarme para a las chicas gustar
Mamá no quiero hacerme viejo y que no haya marcha atrás
Mamá yo no quiero ser valiente y poderme equivocar.

Mamá, yo no quiero morir
Mamá, yo no quiero sufrir
Mamá, déjame dormir ya...

Déjame, yo me quedo aquí a dormir
O garantizame, que nunca me voy a morir.