dijous, 28 d’octubre de 2010

White Winter Hymnal



"La vida, la roda", així vaig titular un dels primers posts del blog Xicarandana, que vaig farcir amb la cançó White Winter Hymnal dels Fleet Foxes i amb aquest vídeo en concret. Ha passat gairebé un any i la vida també m'ha rodat molt, i ràpid.

La conclusió: que he viscut i he gaudit, que visc i gaudesc, que viuré i gaudiré, i això sempre, SEMPRE, es bo, malgrat que el feix de problemes, patiments i ensurts pesi a vegades massa.

Tot aquest rotllo és per dir-vos, sense voler dir tampoc massa, que us dono les gràcies a tots per acompanyar-me en aquesta etapa blocaire, he disfrutat llegint-vos (ho seguiré fent en la mesura que pugui). També he estat molt contenta que em llegíssiu, la veritat. Però ara sent que si he de dir alguna cosa, me l'he de dir senzillament a mi mateixa. Si he de pensar i de repensar, ho he de fer únicament per a mi. I per a fer-ho, em convé aparcar la pantalla de l'ordinador, ni que sigui una temporadeta. El que ara tenc al cap no és per al blog, i no hi ha lloc per a més.

La vida, la roda. M'agradaria saber què passarà, sé que no tardaré en trobar-m'ho. És curiós, tot plegat.

2 comentaris:

Aineta ha dit...

T'esperarem fins que vulguis tornar. Una aferrada

Filadora ha dit...

Moltíssima sort Xicarandana, et dic el mateix que l'Aineta "t'esperarem fins que vulguis tornar".
Feia mesos que buscava la cançó que has publicat avui. Gràcies. Un pató.