divendres, 8 d’octubre de 2010

La llar



La meva llar, la meva nova llar, la nostra nova llar... No, encara no la puc anomenar així, és prest, malgrat la feina que hi hem fet.

Perquè ho sigui hi he de sentir llum, escalfor, vida. Hi he de respirar, he d’estar com les balenes de la cançó, com l’os de la cançó: en el meu medi. Ho veig possible? Si, amb la lentitud amb què es fan les coses importants.

Fins ara el meu únic medi ha estat el contrari del meu nou lloc, que implica diferents sons, espais, llums, ombres, olors i rutines. Tampoc no en deix un per l’altre, els mantenc tots dos.

I què em preocupa? Doncs, el de sempre: el futur. Quin serà? El de la balena, el de l’os, el de l’aigua, el del gel? Abans de ser l'os, esper ser la balena. Abans de ser la balena, esper ser el gel que es fon.

Entendreu la pregunta si escoltau —i mirau— fins al final aquesta cançó de les islandeses Olöf Arnalds i Björk.

1 comentari:

Filadora ha dit...

No et preocupis pel futur, tingues confiança en el present que construeixes!
La cançó és preciosa, com el vídeo.
I ei! passa per caseta!