dilluns, 9 d’agost de 2010

Els ulls amb què mir

Intent ser objectiva amb el que veig i sent, amb el que em diuen, però és impossible, tot passa pel filtre del meu cap i el pobre està marcat per tot allò que he viscut durant 38 anys. El que veig amb els meus ulls depèn de la interpretació que li don, ni més ni manco, i aquesta interpretació serà la que vestirà amb llums o amb ombres el que m'envolta.
Ni tan sols la meva càmara és objectiva. Depenent del botonet del flaix, la imatge que captura canvia fins a extrems inimaginables, com les fotografies d'aquí sota, tirades en segons de diferència.


Em qued amb la placidesa de la segona. La primera és massa artificial: la claretat excessiva del primer pla contra les ombres del fons.

1 comentari:

Jordi Tudó ha dit...

Em passa el mateix, tot ho passo pel filtre del cervell, a vegades meditar massa les coses no és bo.
Salut i sort