divendres, 18 de juny de 2010

Encontres i desencontres

Desencontres. Com una goma elàstica: cada un a un extrem, i per molt que us estireu un enfora de l'altre, no hi ha manera, alguna cosa us manté enganxats, i quan us topau, pam!, en tots els morros. I fa mal. I les cames et fan figa. I tremoles. I vols dir moltes coses, però una mirada, un gest i la memòria et frenen.

De tota manera, passat el moment, creus que l'altre ha sentit el mateix, en vols parlar, i resulta que no, que tant dóna, perquè t'assabentes que la seva percepció del que ha passat no és la mateixa que la teva, malgrat també hagi patit. I tornes a frenar.

I continúa l'impàs: cada un en el seu extrem de la goma, perquè roman allò que us manté enganxats però també allò que us separa. Com es pot arreglar? No tenc la resposta.

I m'enrecord d'aquesta pel·lícula, In the mood for love. I per això la banda sonora, meravellosa, al post. És una història de solituds, d'incomprensions i de sentiments velats, una història diferent segons el personatge que la viu, una història diferent per a cada espectador.





Encontres. Us veieu menys que abans, molt menys, però sempre és fàcil retrobar-se, sempre està bé. Hi ha discrepàncies i entrebancs (alguns ben grossos), però guanya tot lo demés. El pes dels anys viscuts no és feixuc, ni molt manco. Hi ha distàncies, no distanciaments, però amb cada encontre tot flueix com sempre, i us sentiu menys sols, i recolzats, i compresos, estau amb qui voleu estar i el sentiment és recíproc. S'omple el cor, i una certa felicitat i un bon somriure perduren molt de temps després de la despedida.

L'únic dubte, l'única por és la perdurabilitat. Serà per sempre? Tampoc sé la resposta. Tal vegada en cap dels dos casos no n'hi hagi. Qui sap què passarà? Ara com ara, domés tenc una cosa clara: el demà és conseqüència dels errors i dels encerts d'ahir. Alguns són evitables, altres no. Alguns són reversibles, altres no, malauradament.

I per animar aquest to psicològico-social-antropològic-estrany del post, marca de la casa per altra banda, aquí teniu aquesta cançoneta, Come on Eileen, dels Dexis midnight runners (em sembla que aquests no feren massa més aportacions a la història de la música, però degueren passar una bona estona gravant-la).


2 comentaris:

Aineta ha dit...

Desencontres: ja pel fet de què existesqui desencontre quasi garanteix que el punt de vista no serà el mateix i més si sou de sexe diferent, o al manco és el que em diu l'experiència
Encontres: no hi ha res segur, disfruta el present

Filadora ha dit...

És increïble. Ho expliques perfectament. Em reconec en les teves paraules i penso en quanta gent també li passa el mateix. La corda! quanta raó! Els retrobaments! chapó!

Només discrepo en una cosa Xicaranda, tu dius: "el demà és conseqüència dels errors i dels encerts d'ahir" i jo et pregunto: i l'avui on queda? L'avui no és el més important?
AVUI TOT POT CANVIAR, AVUI TOT POT RECOMENÇAR, ...
Patonarrus!!!