dijous, 13 de maig de 2010

"Mira el meu cor: el duus posat"


Una nova meravella de la mà de la cantant Mayte Martín i del poeta Manuel Alcántara. Totes i cada una de les cançons del cd (Al cantar a Manuel) valen un món, un món trist, perquè tristesa és el que sent cada cop que l'escolt. Som incapaç d'espolsar-me aquest sentiment, tampoc ho vull, hi estic còmoda, m'hi sent segura, he trobat refugi dins meu, aquestes cançons m'ajuden. M'esforç per estar amb els altres. M'esforç en somriure, en seguir la corrent del riu, en no anegar-me dins ell. I ho aconseguesc, o això em sembla.

Em tem que el darrer sotrac m'ha lastrat més del que em pensava. Tenc por, i no puc fer altra cosa que convèncer-me, dia a dia, que el terra que trepig és més o manco segur, afiançant-me una mica més a cada nova passa que don.

La vida...: quatre lletres que contenen allò que d'il·limitat tenim tots. Viure és una responsabilitat molt grossa, i hi passen coses que poden fer que ens arribem a sentir com diu la cançó:


Excusas a Lola
Si yo no te dijera todo esto,
andando el tiempo, alguien te lo diría.
No te puedo mentir a ti, hija mía.
Mira mi corazón; lo llevas puesto.
Siempre tuve un pequeño presupuesto para el amor.
En la melancolía se me fue lo demás.
Si todavía quedaba algo lo eché en vivir.
El resto, más vale que lo sepas por mí.
Era bueno y malo lo mismo que cualquiera
pero sospeché un aire diferente
y ante ti a veces me sentí culpable
de que vivir no fuera navegable
y te pedi perdón desde mi frente.
Manuel Alcántara