dilluns, 31 de maig de 2010

Fora neguits!



Sensacions tristes i/o desagradables són les que em persegueixen a estones en aquests darrers mesos. Bueno, vale, és cert que n'he tengut sempre. Però ara, amb un bon grapat de dècades viscudes a les espatlles, estic arribant a la problemàtica conclusió que la vida en rosa no existeix, o al manco així com la tenia entesa, o pentura és que no està feta per a mi. Petits i grans sotracs em fan no disposar dels ansiats equilibri i tranquilitat.

Serà qüestió d'acostumar-se perquè, què fer amb les "pupas" físiques, les inseguretats, les febleses, les preocupacions???? Les molt punyeteres són recurrents... Buf, serà ver que no se n'aniran mai? Mmmmmmmm, "me huelo" que la resposta és que SI...

I? A la porra amb elles! Els dedicaré el temps que es meresquin, i pus. La resta serà per tot lo bo que hi ha en tot: plaers, rialles, carícies..., gaudi amb una paraula. Com el que sent mentres escric això i sona aquesta cançó: un directe autèntic a l'estil dels vells clàssics, un "rara avis", per cert, en els temps que corren.

Take my love with you, d'Eli "Paperboy" Reed & The True Lovers: una passada!!!! I la demostració de que tots tenim un passat: passejant per Youtube he vist que actuaren al "Miraquienbaila" aquest de T5...

1 comentari:

Filadora ha dit...

Sí que porta bon rotllo la cançoneta!!!
"Petits i grans sotracs en tindrem tota la vida", però hem d'aprendre a donar-los-hi la importància justa que es mereixen i intentar que no ens impedeixin veure totes les petites i grans sorpreses agradables que també tindrem tota la vida!
Patonassus!