dissabte, 22 de maig de 2010

El tassó

Avui dematí m'he despertat pensant en un munt de coses. Eren les 8 del dematí i m'ha estat impossible tornar-me a dormir. Tot el que és el meu món m'ha començat a donar voltes: cosetes, cosetes i més cosetes.

Posats a fer, he continuant pensant i he descobert que el bessó del meu neguit és que tenc la fotuda mania de voler controlar tots i cada un dels moments de la meva vida. Perd miserablement el temps i les energies intentant que el món rodi així com jo vull, planificant-me per tenir a tothom content. "Ajajá!!!!!" -dirà algú- "no és això el que fas sempre, trasto?" Doncs si, què passa? Però reconec que pot arribar a ser inviable.

Acte seguit he seguit pensant (i aquí estava ja realment empipada: no m'agraden els esports, i el de pensar el trob especialment esgotador...), he seguit pensant, dic, en què si em posava a la distància adequada i veia els meus "temes" com dins un tassó, podia veure aquest tassó mig ple o mig buit, segons el moment o la situació.

I he decidit que us parlaria d'això. Però, mentres redactava un "rollo macabeo" dirigit al meu llombrígol, me n'he adonat que a fora fa sol, que tenc unes hores per a mi i el meu jardí, que el tassó sempre, SEMPRE, estarà, no mig ple, sinó PLE A PUNT DE VESSAR, si així ho vull. I si qualque dia està casi buit, tiraré l'aigua que quedi, l'ompliré amb bon vi i brindaré per tot el que he viscut.