dimarts, 11 de maig de 2010

Aquelles petites coses


La flor que em regalares, i no esperava.
El penjoll de vidre que adornà el cotxe durant mesos.
L'aroma del te que m'oferires.
Les fotografies de tots aquells que ja no hi són, els seus somriures.
Les agulles amb les que la bruixa ens va predir el futur.
Les mans d'ells, hàbils malgrat els anys, i els surcs dels seus rostres.
Les paraules de despedida, les dites, i les escrites.

Aquesta cançó parla d'ells, dels records. Inabastables i imprevisibles, dolços i amargs. Sempre amb melangia i nostàlgia. Amb la tristesa per allò perdut.



Uno se cree
que las mató
el tiempo y la ausencia.
Pero su tren
vendió boleto
de ida y vuelta.

Son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel
o en un cajón.

Como un ladrón
te acechan detrás
de la puerta.
Te tienen tan
a su merced
como hojas muertas

que el viento arrastra allá o aquí,
que te sonríen tristes y
nos hacen que
lloremos cuando
nadie nos ve.