dimecres, 10 de març de 2010

Zumba!



Neva, plou, fa fred, torna a ploure, se'm gela el nas, se'm gelen les mans, però els peus no, és impossible, els duc supermegaprotegits. M'he tornat a refredar, porres! Quin hivern. A la feina estic enfeinada, genial!, i ho dic en sèrio, no pretenc ser irònica; a ca meva estic enfeinada, no tan genial! Revis el correu, revis el blog, revis altres blogs, res, no hi ha noves. Estarà tot perdut? No pot ser! Si fins i tot em costa entendre perquè! Bé, per variar dec estar equivocada, però no deix de pensar-hi... Problemes, problemes, problemes? Bé, si, ho són. Alguns més que altres. N'hi ha que poden catalogar-se de maldecaps, com a molt, però no deixen d'empipar.

Partesc amb el cotxe a fer la compra, la "comprassa setmanal". I a la ràdio, zumba!, comença a sonar una versió "modelna" de Soul bossa nova, de Quincy Jones. No està malament, però preferesc l'original. De tota manera, instantàniament (com el Colacao) m'entra el bon humor.

Arrib a casa, pos la compra "a puesto", m'assec a l'ordinador, uf, segueix sense haver noves. Entr a Youtube, trob el Soul bossa nova original, començ a escriure i zumba!, de nou el bon humor! D'aquí aquest post tan xerec i estrany. Però no ho podrà ser mai tant com el "bodrio" de pel·lícula gràcies a la qual els de la meva generació coneixem la cançó: Austin Powers, no gaire recomanable, per al meu gust.