dimarts, 30 de març de 2010

És possible que mai anem a París



Si, és possible que mai anem a París. He pensat en què és probable que això passi mentre escoltava aquesta cançó. I he pensat en l'horabaixa d'avui, en com hem estat d'enfeinats a la cuina, preparant el sopar, fent robiols, adesant tot el desgavell. Ahir parlàvem de com organitzar-nos per a tot el que ens ve a sobre, coses concretes, materials, ho volem fer el millor possible. Fa dies i dies que no xerram de sortides ni viatges, quan pensam a llarg i mitjà termini no ens queda altra que centrar-nos en el "tema" principal i ens els assumptes col·laterals.

I no canviaria res de tot això per un viatge, ni a París ni a la Lluna.

És possible que mai hi anem, però no impossible. Simplement ho deixarem per a més endavant: si estam junts, tenim un demà. També sabem que el tenim de totes maneres i que potser ens sorprendrà. Sigui com sigui, l'avui és aquí i ara, i és nostre, i està bé.

2 comentaris:

Filadora ha dit...

Un text ple d'optimisme!
m'alegro molt!

Aineta ha dit...

Sempre va bé tenir qualque cosa pendent, algun desig per cumplir