dimarts, 16 de març de 2010

Com un extraterrestre



Us heu sentit mai observats, analitzats? I no dic per vosaltres mateixos, sinó per algú del teu entorn; si ho fa un desconegut no té tanta gràcia.

Doncs és una sensació ben curiosa, et sents com un extraterrestre (el del clip d'avui és, a sobre, un titella: doble desgràcia). Et diuen com ets, què sents, què has fet, i com i perquè ho has fet. I ho has d'agrair, perquè és una ajuda molt possitiva. Tal vegada hi hagi coses amb les que puguis no estar ben bé d'acord, però és perquè estàs equivocat i perquè no saps gaire de com funciona la Terra, i això t'eixampla el cor, et calma i saps perfectament què fer a partir d'aquest moment.

El problema està en si ets un extraterrestre desconsiderat, sord i mut. Desconsiderat perquè fereixes i obligues a un sobreesforç a qui diu que et vol bé. Sord per no escoltar el que et diuen. Mut perquè no dius res, perquè deixes que diguin. Què fas si penses que no és així? Què fas si és la consideració cap a l'altre qui t'incapacita per a defensar-te? Si prefereixes no sentir a sentir barbaritats?

Doncs no queda altra que defensar la teva raó amb ungles i dents, per molt que et costi. Què pots perdre? Res. Probablement ja mai deixis de ser un extraterrestre per qui et veu com a tal.

Si, ja sé que no he acabat el dia amb l'humor amb el que l'he començat, però és que reconec que els agents externs han acabat superant-me. Mira, ara que caic, són això, agents externs... Me'n vaig a dormir i faig comptes deixar-los a "l'exterior" del meu llit...

3 comentaris:

Frannia ha dit...

Pots estar segura que aquesta persona NO et diu com ets, què sents, què has fet i com i perquè ho has fet; només et diu com et veu en aquest moment concret, com perceb el que fas i com interpreta els fets. La seva mirada, reina, només la seva mirada, ni judicis ni valoracions. Quan defenses amb ungles i dents una raó indefensable, potser deixis de ser un extraterrestre (no crec que aquesta persona t'hagi vist mai així), però et converteixes en un monstre. Tu mateixa...

Xicarandana ha dit...

El problema Frannia, esdevé quan no rebem les valoracions ni les mirades de la mateixa manera que qui les envia. Quan sentim que és l'altre qui defensa una raó indefensable.

I, per cert, el món és ple de monstres. De fet, crec que tots en tenim un a dins, igual que tenim un àngel.

Filadora ha dit...

Jo opino que sempre val la pena defensar-se.