dimarts, 16 de febrer de 2010

Una de Police



Fa dos dies sobrevivírem al dia dels enamorats. Si, ja sé, per a molts és un dia especial però jo no deix de pensar en què és un dia postís, igual que molts d'altres, un dia que ens han imposat i en el que sembla que si no et deixes els "quartos" no ets normal. Però sempre és més fàcil deixar-se dur.

Avui dematí, encara dins del llit, pensava que hauria de ser el dia per celebrar que estimes, simplement això, que estimes, sigui quin sigui l'objecte de la teva estimació: la parella, els pares, la família, els amics, la muntanya, les postes de sol, la lluna, el ca, la casa, la manteta que conserves des que eres infant, la música, el compte corrent... Això si que convertiria aquest dia en alguna cosa universal. Ja sé que és un pensament "flower power" però també sé que tenc més raó que un sant i que està en les nostres mans celebrar-ho cada dia.

Uf, feia dies que tenia una espècie de "força nyonya" que pugnava per sortir a través dels meus dits i no sabia com... Ja està, m'he quedat d'un ample!

I per què aquesta cançó? Doncs: i per què no? Hi ha tantes cançons romanticones que no sabia quina incloure al post. Aquesta m'agrada molt: té ritme, és pausada, no és especialment trista, és una cançó que m'agradaria escoltar amb qui estim.

1 comentari:

miratuporlondres ha dit...

No sé si és verídic o no, però hi ha una llegenda que diu que la lletra d'aquesta cançó tracta d'un home controlador i possessiu.