divendres, 5 de febrer de 2010

Una aturada tàctica



M'han dit que estic malalta, feia dies i dies que m'ho ensumava, però avui m'ho han dit amb certesa i garanties. No és res greu, o això diuen, però em farà estar dies i dies a casa. Molt de repòs. No deix d'estar preocupada però si alleugerida, no és gens agradable sentir que no estàs bé però sense saber que tens, si és que tens res... Ara ja està, hem tret el gat del sac, és qüestió de curar-se i llestos.

M'empipa no poder fer vida normal però, he de ser realista, feia setmanes que jo ja no era jo. M'han aturat els peus, això em servirà per pensar, per recuperar-me, per trobar de nou el centre (si és que no l'he perdut definitivament, o me l'han canviat de lloc).

Per això una banda sonora, dolça i estimada, val més gaudir d'allò bo per conegut. Hi ha un temps per tot, em sembla que contra tot el que tenia previst, ara ha arribat el temps de plantar bé els peus a casa meva, em vénen a sobre hores i hores per dormir, per llegir, per veure pel·lícules, per fer sudokus. S'han acabat, el dies de córrer per amunt i per avall, d'anar d'un lloc a l'altre, d'estar amb uns i amb altres.

Ara com ara no tenc altra opció.

4 comentaris:

Aineta ha dit...

Millora't que encara et queda molt per fer i gaudeix de la pausa. Una aferrada!

Frannia ha dit...

Descansa, reineta, i recupera't. Em fa pena no poder venir a veure't, però ja t'empiparé, ja. Una abraçada!

miratuporlondres ha dit...

Si ja t'han diagnosticat lo que tens, perfecte. Ara t'has de portar bé i fer bonda.
Ànims!!.
Bss.

pH ha dit...

Descansa i millora't, aquesta és ara la teva feina. Fins aviat!!!